Molt probablement voltant pels carrers de Figueres us haureu trobat amb un grupet de gent, de vegades molt nombrós, de joves i no tant, tots mirant fixament el mòbil i grapejant-lo amb cert descontrol. No són turistes buscant el Museu Dalí, ni cap inauguració amb pica-pica. A més, si els escoltes sentiràs que s’hi van al gimnàs, si n’han caçat un de colors o que tenen els ous a incubar. Tranquils, no passa només a Figueres, moltes altres poblacions també tenen aquesta raresa, més exactament a tot el món. Un efecte més de la famosa globalització.

Es tracta de Pokemon Go, joc per a mòbils llençat per Niantic el juliol de 2016, basat en la sèrie d’anime de finals del segle passat. Tot i alguns, lògics, alts i baixos la febre per aquest joc es troba en un punt àlgid. Diferents actualitzacions i reformulacions han provocat que en aquests moments, a la capital de l’Alt Empordà i voltants, no és cap bestiesa dir que hi tenim prop de cinc-cents jugadors «enganxats», més d’un miler de persones que hi prenen part habitualment, i que molts més ho fan puntualment. Us n’expliquem quatre coses.

Existeixen diverses comunitats que agrupen als caçadors i caçadores de Pokemon en diferents xarxes, les més nombroses un parell de grups de whatsapp on s’intercanvia informació de l’aplicació, la localització d’un d’aquests «animals?», quina incursió hi ha,o que la la xarxa de dades té problemes. A molts agnòstics del tema i la joventut els sorprendria el nivell d’organització i companyerisme que comporta formar-ne part. Naturalment, al tractar-se d’una comunitat de gran volum, hi sorgeixen problemes, però sempre els solen aconseguir solucionar amb respecte i calma.. Hi podem trobar diferents orígens socials, geogràfics, polítics, generacionals, de tot, us sorprendria. És cohesionador.

Als que ja tenim certa edat, sense passar-nos, recordem les tardes de maquinetes escarxofats al sofà durant hores i hores. En aquest joc, si ets legal, t’has de patejar la ciutat, com més millor, fins i tot ara reben un premi especial els qui fan cinquanta km a peu a la setmana, i com els compten malament, segurament n’acaben caminant setanta o vuitanta. No vagis massa ràpid, per que es pensarà que vas en cotxe i no comptabilitzaran. És sa.

Molts figuerencs d’arrel pot ser no saben on es troba la Dona al Vent, l’escultura d’Anton Casamort, la Capella de Sant Josep o la Font de les Cadenes. Que ho preguntin a qualsevol d’aquests aspirants a Ash, que els hi sabran dir perfectament. No en tingueu cap dubte, les pokeparades i els gimnasos ajuden al desenvolupament de la cultura local, i de tota la geografia quan surten a jugar per altres llocs. Trobar parades noves, pokemons que només es troben en altres continents o excursions a La Maquinista en dia de la comunitat o d’esdeveniment, inciten a augmentar la mobilitat. És cultura.

Per participar en aquesta moguda, només necessites un mòbil. Si tens dades podràs jugar tranquil·lament, si no, hauràs d’intentar buscar wifis o alguna ànima caritativa que et deixi «xupar» de la seva connexió. La resta, totalment gratuït… si vols. Els free to play són la moda. Competeixes sense pagar però, si vols aconseguir pujar més ràpid de nivell, tenir més skins o alguna facilitat, a cop de paypal per uns cèntims avui, i uns altres demà, ho pots fer. Això si, hi ha gent de màxim nivell que no hi ha invertit res de res, només caminar i voltar. Pot ser gratuït.

Finalment, per no dir que tot és positiu i sense voler entrar en polèmiques, un comentari al vent. Hi ha incursions que es fan a dies i hores concrets, en moltes ocasions en hores laborals i/o lectives. L’assistència no és total, però si important. En diferents dies, el mateix personal. És a dir, gent que ni treballa ni estudia. Clara mostra de la Figueres actual i un dels seus principals dèficits. Pensem-hi.

Res més, que us aconsello acostar-vos a un gimnàs a caçar un llegendari, a veure si surt shinny i us serveix per guanyar moltes incursions mentre camineu per que s’obri un ou del vostre gran amic d’Austràlia, que si l’intercanvieu us comptarà milers de quilòmetres per arribar a la medalla. Tot per anar sumant i arribar al nivell quaranta, després, fins a l’infinit i més enllà, però això ja és d’una altra pel·lícula!

Benvinguts a Figueres Go!
Si t'agrada, comparteix...
FacebooktwitterpinterestlinkedinmailFacebooktwitterpinterestlinkedinmail
Etiquetat a:                                                

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *