Després d’un parell d’entrades introductòries per parlar del camp de la motivació, toca entrar ja de ple a les estratègies, seguint amb la visió de Zoltán Dörnyei i oferint el nostre punt de vista. Abans que cap altra cosa, i per fer memòria, val la pena recordar la frase de Martin Ford (1999), sobre l’aplicació de tècniques de motivació, amb la qual vam acabar la darrera entrada: “s’han de facilitar les coses, i no pas controlar-les, ja que aquesta hauria de ser la idea que ens ajudés a guiar els nostres intents de motivar altres persones”.

En primer lloc, Dörnyei defineix les estratègies de motivació com “les tècniques que fomenten la conducta individual enfocada als objectius”. Afirmació breu, però de fàcil comprensió. Ara bé, no hi ha dubte que les maneres per fomentar això són moltes i molt diverses. Aquí, ens basarem en estratègies que es consideren efectives a l’hora d’aprendre una L2 a l’aula. És lògic considerar la motivació com un procés a llarg termini, tal com valora Dörnyei i vam comentar a l’anterior entrada. Per tant, per dirigir-nos cap a una adquisició efectiva del llenguatge, cal centrar-nos en el procés i no perdre de vista les quatre etapes següents:

1) Generar les condicions de motivació bàsiques

2) Crear la motivació inicial

3) Conservar i protegir la motivació

4) Encoratjar l’autoavaluació retrospectiva en positiu

En aquesta entrada, fem quatre pinzellades de la primera d’aquestes quatre etapes.

Creació de condicions bàsiques per a la motivació

Abans de començar a treballar, és evident que hi ha un seguit de circumstàncies que cal que es compleixin, ja que si no, tard o d’hora, tot el que ve a posteriori acaba en no-res.

– El docent té una conducta adequada i una correcta relació amb els estudiants?

– L’ambient a l’aula és agradable i de suport mutu?

– El grup d’alumnes està cohesionat i s’estableixen unes normes de grup adequades?

Evidentment, les tres condicions van interrelacionades i tenen molt a veure amb el principi preventiu, aquell que engloba tot allò que un docent ha de tenir en compte per reduir riscos i dotar d’habilitats per evitar situacions indesitjables.

L’any 1998, Dörnyei i un altre especialista (Csizér) van realitzar una enquesta a 200 professors hongaresos d’anglès, en la qual es preguntava per les diferents tècniques d’aplicació i amb quina regularitat s’aplicaven. D’aquesta enquesta, va extreure’s que, sempre segons els individus participants, la conducta del docent és l’eina de motivació més important. És evident, doncs, que en la major part dels casos, el que fa el professor a l’aula influeix en la motivació dels estudiants.

Dörnyei, en aquest context, i per propiciar aquesta bona predisposició del professor, apunta quatre vessants generals que cal complir:

– L’entusiasme: segur que si us pregunteu quins són els professors que més us han influït, la pregunta us conduirà a respondre alguna cosa com “aquell que estimava la seva disciplina i que demostrava la seva dedicació i la seva passió”.

– El compromís i les expectatives respecte l’aprenentatge dels alumnes: com a gestor de grup (no ens agrada utilitzar la paraula líder), si et compromets amb la persona o el grup, és més fàcil que els alumnes et corresponguin. Pel que fa a les expectatives, sempre han de ser altes. Si llavors no s’hi arriba, ja ens adaptarem. Passa, per exemple, en el futbol: cap equip comença una lliga amb l’objectiu de barallar-se amb el descens, sinó tot el contrari, competir per guanyar el campionat. Llavors, si toca moure’s per baix, l’equip ja s’adaptarà i es conscienciarà per fer-ho.

– La relació amb els alumnes i la relació amb les mares i els pares dels alumnes. Tota la comunitat educativa és important per a un bon aprenentatge, per tant l’entorn social va molt relacionat amb el desenvolupament de l’individu.

Condicions bàsiques per a la motivació
Si t'agrada, comparteix...
FacebooktwitterpinterestlinkedinmailFacebooktwitterpinterestlinkedinmail

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *