El concepte obsolescència en el món de la tecnologia apareix amb força quan aquesta avança més ràpid que la pròpia vida útil d’un aparell concret. Quantes vegades ens hem canviat el telèfon mòbil mentre el que teníem encara funcionava perfectament, però volem gaudir de noves funcionalitats i prestacions que només estan disponibles en els nous aparells i per això llencem l’actual.

basurero-electronico

Podem trobar casos d’obsolescència en molts aspectes de la tecnologia que ens envolta:

  • Noves prestacions que ens fan deixar d’utilitzar els aparells actuals.
  • Millores en les velocitats de processament que ens permeten reduir els temps de treball.
  • Reducció de costos de fabricació degut a noves tecnologíes que repercuteixen en abaixada de preus del producte final. Probablement aquell telèfon mòbil que tenim en un calaix ens va costar molts més diners que el que tenim ara, i tenia moltes menys prestacions.
  • Modes passatgeres. Per exemple, hi ha haver una època en que els mòbils tipus petxina estaven de moda i la gent deixava de banda els d’un sol cos per comprar aquests. I ara, ja ni s’en veuen, ni s’en fabriquen. Però segur que funcionen !!

De vegades fem un cicle d’anada i tornada. L’exemple més clar és el del tamany dels telèfons mòbils. Inicialment eren grans perquè la tecnologia disponible no permetia fer-los més petits. Va anar passant el temps i vam anar reduint el tamany de l’aparell i la pantalla fins a extrems quasi impossibles de fer servir. I llavors, ve la torna. Ara anem de nou cap a aparells molt grans amb grans pantalles.

tamanys_telefons

De la mateixa manera que parlem del tamany de les pantalles també ho podem fer amb els pesos dels dispositius. Inicialment pesaven molt perquè no els sabíem fer més lleugers. Ara pesen, perquè volem.

 

Mobile phone evolution vector concept in flat style

 

Si no en teníem prou, molts fabricants utilitzen el que coneixem com obsolescència programada. Significa que determinats productes es fabriquen expressament perquè durin un temps concret i després s’espatllin o directament deixin de ser operatius. És coneguda la història del consorci de fabricants de bombetes a nivell mundial que es van posar d’acord en produir bombetes incandescents que no superéssin un determinat nombre d’hores de funcionament, ja que es van adonar que un cop electrificades totes les cases ja no tindríen clients nous a qui poder-los vendre noves bombetes.

Les bombetes es fonen perquè el fabricant vol que així sigui; no perquè no en sàpiguen fabricar que no es fonguin.

Dins aquest capítol podem incloure infinitat d’exemples com: impressores que deixen d’imprimir al cap de x díes quan encara tenen tinta i el mecanisme operatiu, electrodomèstics que fallen poc temps després de passar la garantia, etc…

I què en fem de tot això que llencem. Doncs desgraciadament acaba en abocadors incontrolats en països del tercer món que acepten la nostra basura tecnològica a canvi de uns pocs diners que segurament acaben en males mans. És cert que una part la reciclem en abocadors preparats a tal efecte, però el que no es recicla no sabem on va a parar.
No tot són males notícies i residus no biodegradables. Antigament productes com el vídeo o els vídeojocs generaven tones de CDs i DVDs obsolets. Actualment i gràcies a la millora de les comunicacions tots aquests productes són electrònics i per tant la seva obsolescència residual consisteix en esborrar-los d’un suport digital i prou.

Darrerament ha aparegut una nova variant d’obsolescència, que és la referida a la pèrdua dels nostres records familiars i la nostra pròpia informació personal, degut a la obsolescència dels mitjans sobre els que emmagazamem la informació.

Fés-te aquestes preguntes:

  • On guardes les fotos dels darrers viatges que has fet ?
  • On tens les imatges i els vídeos del teu fill petit des que era nadó ?
  • Els teus treballs de quan estaves estudiant, on són exactament ?

És bó confiar en el que emmagatzamem al núvol, però no hem d’oblidar mai, que de la mateixa manera que algunes tecnologíes com el vídeo BETA o VHS, i la música en CASSETTE van desparèixer, qui ens assegura que en uns anys no existirà una nova “cosa” que farà desaparèixer el núvol ?¿
Quina diferència hi havia amb aquestes tecnologíes antigues ? Potser que eren mitjans físics que sempre estaven en el nostre poder. Les podíem tocar. Ara guardem la informació en llocs que no podem tocar. De fet tampoc ens importa. A mí que més em dóna on estigui físicament el servidor d’internet que té guardades les meves fotos. De fet el núvol m’ofereix un dipòsit digital infinit i confiable per a la meva vida digital, perdurable en el temps només fins que desparegui l’empresa o entitat que hi ha darrera del servei. Pot desparèixer Facebook en un futur amb tot el meu quadern de bitàcora vital ? Clar que sí. De la mateixa manera que han desparegut (o estan en víes de fer-ho) altres xarxes socials: tuenti, myspace, etc…

Ens ha de preocupar tenir la informació de la nostra vida en llocs on no hi tenim control ?
Als que hem nascut abans de la era internet, probablement no ens amoïna però sí que alguna vegada pensem que això algun dia pot desaparèixer; però us puc assegurar que els nascuts després de l’era d’internet no tenen cap tipus de preocupació, perquè per a ells és el seu sistema natiu; no han conegut cap altra cosa més antiga.

El núvol d’internet representa per als nascuts en l’era digital, el mateix que el paper i bolígraf per als nascuts abans.

 

L’obsolescència tecnològica i personal.
Si t'agrada, comparteix...
FacebooktwitterpinterestlinkedinmailFacebooktwitterpinterestlinkedinmail

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *