Assolir l’èxit resulta complicat, però no impossible. Suposem que un professor aconsegueix crear un bon ambient de treball a l’aula, suposem que es caracteritza per tenir molta empatia, suposem que ha creat bones expectatives d’èxit cap als seus alumnes, suposem que ha establert i deixat clars els objectius i la seva corresponent avaluació… En definitiva, suposem que ha triomfat i ha començat el curs de la millora manera possible.
Ara bé, tal com es diu, sovint, en qualsevol àmbit de la vida, el més compicat és conviure amb l’èxit.
Per tant, què cal fer per conservar i protegir aquesta motivació inicial creada?
Zoltán Dörnyei, per parlar d’aquest aspecte, utilitza el terme etapa activa. Afirma que, un cop s’ha començat a actuar i a fer camí, apareixen noves influències de motivació, les quals poden fer que la motivació inicial vagi perdent pistonada. Cal, per tant, anar-la regant i cuidant contínuament, per tal que no perdi el seu encant.
Napoleón Bonaparte ja ho deia: “La victoria pertenece a los más perseverantes”.
Per sort, s’ha escrit molt sobre aquest tema, i el ventall d’estratègies per conservar la motivació és força ampli. Sovint s’ha llançat a l’aire la pregunta següent: si tant els teòrics com els professionals estan d’acord en com d’important és fer l’aprenentatge estimulant i agradable, per què els estudis indiquen que les característiques principals de l’aprenentatge són totalment a l’inversa?
Tradicionalment, s’ha defensat el fet que l’aprenentatge ha de ser seriós i altament formal, s’ha defensat també que és més important el producte/resultat final que no el procés, entre altres coses. Tanmateix, els temps canvien i, per sort, molts treballs aporten noves visions. Dörnyei resumeix aquestes visions en tres grans grups, tot i que se superposen:
Trencament de la monotonia de la classe:
La monotonia està inversament relacionada amb la varietat. Per tant, per trencar aquesta monotonia, cal variar, tant com sigui possible, els aspectes del procés d’aprenentatge. Cal incloure, per exemple, l’enfocament comunicatiu a les activitats. Així, una tasca gramàtica pot anar acompanyada d’una altra en la qual es treballin aspectes socioculturals. També cal que el canal de comunicació vagi variant i s’aprofitin, per exemple, les noves tecnologies. Cal crear grups de treball heterogenis (no homogenis), per tal que aquests representin tota la classe; no es recomana fer grups per nivells. En definitiva, un professor no ha de servir el mateix menú cada dia.
Fer que les tasques siguin més interessants:
De tant en tant poden crear-se competicions a classe; l’oprtunitat de competir pot donar emoció a les tasques d’aprenentatge. Aquí la feina del docent és molt important, per tal que els perdedors (sovint, la majoria) no s’ho agafin malament.
També cal que les tasques comunicatives tinguin resultats tangibles: un pòster, un programa de ràdio. Així, per exemple, recordo un tasca que un grup d’alumnes d’ESO van dur a terme fa poc amb nosaltres, i en la qual van entregar-s’hi d’allò més. Per tal de compartir els seus hàbits actuals i del passat, van recopilar tot de fotos de la seva vida i van fer una exposició oral a classe, practicant els diversos temps verbals i el famós “used to”.
A més d’haver-hi un resultat (un pòster o un Powerpoint, podien elegir), també va regnar el bon humor amb les fotos que mostraven, un aspecte que també és sempre interessant d’incloure a l’aula (Wlodkowski, 1986).
Incrementar la participació dels alumnes:
A part d’estimulants i agradables, cal crear situacions participatives a classe. Així, de tant en tant, cal dur a terme jocs de rol, per tal que s’adopti un paper concret a cadascú. La violència de gènere és un tema estrella últimament, motiu pel qual un joc de rol seria una bona forma de treballar-lo, fent, per exemple, que un dels líders actués de dona maltractada, i que dos o tres companys més de classe fossin els maltractadors verbals. Al final, tothom posaria el seu granet de sorra, mitjançant un debat i una posada en comú.
En definitiva, actualment no ha de trobar-se a faltar l’enfocament comunicatiu a l’aula de llengües, un aspecte que sempre intentem cuidar a CESI.