El passat dia 14 de desembre de 2017, la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) dels Estats Units va aprovar la supressió de la “neutralitat a la xarxa”, la norma impulsada el 2014 pel llavors president dels EUA, Barack Obama, que protegia internet com un servei públic.
Què és la neutralitat a la xarxa?
És un concepte creat per Tim Wu l’any 2003, que es basa en l’exclusió de tota discriminació en funció de l’origen, la destinació o el contingut de la informació tramesa a través de la xarxa.
És a dir, que per principi tots els operadors i governs que signen l’acord es comprometen a no discriminar de forma negativa o positiva el tràfic de la informació d’internet per cap motiu.
Realment a nivell tècnic els routers que operen a internet permeten prioritzar tràfic, cosa que es porta fent des de fa molt temps, com per exemple prioritzar el tràfic de vídeo o de VeuIp per telefonia, i evitar així talls de senyal per saturació que provoquen moltes incomoditats als usuaris.
Fins aquí podem dir que és una priorització acceptable perquè afecta a tothom per igual.
No es compleix amb la neutralitat, quan determinats països impedeixen l’accés a determinats continguts de la xarxa per motius polítics, xenòfobs, etc. Com pot ser el cas del bloqueig que aplica la Xina a moltes pàgines web, o el que ha passat recentment a Catalunya amb l’accés a determinades webs que promovien el referèndum.
Què s’amaga aquí darrera ?
Ja fa temps que els governs s’han adonat que la lliure neutralitat de la xarxa fa que perdin el control que sempre han pogut exercir sobre la població, que tradicionalment rebia la informació per mitjans escrits, ràdio i TV. Si un govern necessitava impedir o tallar el flux d’informació ho tenia relativament fàcil, ja que els mitjans eren controlables i n’hi havia un nombre força limitat.
Amb l’explosió de la informació inmediata a través d’internet fent ús de xarxes socials i planes web, ja no poden tancar l’aixeta quan els hi convé. Això ha fet que alguns governs com el dels EEUU, es comencin a treure la careta i directament deroguin les lleis que recolcen la neutralitat a la xarxa.
En el rerafons de tot plegat hi ha 2 grans motius:
Control de la informació. En qualsevol moment el govern podrà tallar, limitar, regular, reduir l’expansió de tot allò que circuli per internet i no sigui de la seva conveniència.
Interés econòmic. Com no pot ser d’altra manera, darrera les grans operacions mundials sempre hi ha el $$$. Amb la pèrdua de neutralitat, els grans operadors podran prioritzar el tràfic de dades de determinats proveïdors d’informació i limitar o alentir la propagació dels competidors.
“Sin protecciones básicas de la neutralidad de internet servicios como Skype y Netflix hubiesen tenido una muerte temprana”. Tim Wu
Autoregulació sense límits ?
Hi haurà qui defensi que si deixem que la xarxa s’autoreguli de forma autònoma, es poden produir conductes indesitjables que seran difícils de perseguir. En tenim moltes mostres a casa nostra amb el procés en què qualsevol persona amagada darrera el pseudo-anonimat de la xarxa pot insultar i amenaçar a qui li vingui en gana.
Jo crec convenient que els governs puguin arribar a acords amb els grans gestors d’informació com poden ser les xarxes socials més conegudes, Google, etc. amb la finalitat de poder perseguir a les persones o entitats que cometin delictes o faltes a la xarxa que també ho serien en la vida fora d’internet.
Ara bé, això no s’ha de confondre amb la neutralitat de la xarxa. S’ha de poder perseguir la delinqüència sense perdre la neutralitat. La xarxa ha de moure la informació de tothom amb la mateixa fluïdesa, transparència i rendiment, sense discriminar per cap motiu. Han de ser les empreses o particulars que allotjen la informació qui siguin responsables d’atendre a peticions judicials per bloquejar o eliminar comptes d’usuaris perquè així ho requereixi l’autoritat judicial després del pertinent judici i recursos.
Conclusions
En definitiva, les petites empreses seran les perjudicades perquè no poden ni presionar ni invertir diners perquè els grans operadors de tràfic (carriers) prioritzin o discriminin positivament la seva informació.
Els grans operadors i proveïdors de continguts simplement entraran en guerres ferotges entre ells. Veureu com a mig termini tots els grans operadors de contingut i publicitat: Google, Facebook, Twitter, etc. es mouran en el mercat per entrar en l’accionariat dels grans carriers de dades. A Espanya, per exemple, Movistar.
La discriminació la podran portar a terme els operadors que mouen els bits.
Ampliar informació:
20 Minutos: El Gobierno de EE UU aprueba suprimir la neutralidad de la red
Wikipedia: Neutralidad de red
Xataka: Golpe total a la Neutralidad de la Red en EEUU: qué cambia con la nueva ley y cómo nos afecta a nosotros desde fuera
InfoBae: 5 claves para entender qué significa el fin de la neutralidad de la red y cómo cambia internet
El País: El fin de la neutralidad en Internet en EE UU, explicado en siete preguntas
BBC: Qué es la neutralidad de internet y por qué importa que Estados Unidos haya acabado con ella
