Es coneix com internet profunda (Deep internet, en anglès) aquell contingut de la xarxa que no està indexat pels cercadors habituals degut a diversos motius que es detallen a continuació. Òbviament si existeix la internet profunda, és perquè anomenem internet superficial a tot el contingut de la xarxa més habitual com són les pàgines web.
Els motius que impedeixen als motors de cerca fer la seva feina poden ser diversos:
- Pàgines que el seu contingut varia de adreces ip, context del client, etc…
- Pàgines amb contingut dinàmic, per exemple, mostren informació d’una base de dades, recullen dades en formularis, etc…
- Intranets i Aplicacions web. Ens els podem imaginar com programes d’escriptori windows, però en un entorn web, que habitualment no cedeixen la seva informació als cercadors ja que és privada.
- Accés restringit. Pàgines amb contrassenyes, contingut protegit, dades privades, etc…
- Programari. Contingut ocultat intencionadament, que requereix d’un programa o protocol específic per poder accedit a la informació. Per exemple: Tor, I2P, Freenet
Si bé tots aquests motius porten a la internet profunda, ens centrarem en la part més fosca del concepte. És a dir aquells sistemes o protocols que busquen ocultar-se dins del tràfic de dades d’internet per tal de protegir la seva informació ja que és privada o com passa en molts casos actuar de forma delictiva aprofitant l’anonimat que ofereixen algunes eines.
Una de les subxarxes que s’ha fet més popular entre els usuaris de la internet profunda és: Tor
Tor, prové de les inicials en anglès The Onion Router, i el seu principal objectiu és crear una subxarxa que circula sobre els protocols d’internet i que ha de permetre mantenir l’anonimat dels usuaris que s’hi conecten, és a dir, ha d’ocultar les adreces ip que es fan servir. Per aconseguir-ho s’utilitzen programaris de software lliure basats en l’encaminament entre routers per capes de ceba. La idea consisteix en encriptar repetidament el missatge com si fóssin les capes d’una ceba.
Cada node o router intermig ha de conèixer només la informació estrictament necessària per encaminat el missatge. El sistema garanteix la integritat del missatge d’extrem a extrem i si en qualsevol punt fós manipulat es descartaria el missatge i s’hauria de tornar a enviar. Aquesta tecnologia actualment està en experimentació i millora constant.
No s’ha de confondre aquest sistema amb les xarxes d’intercanvi de fitxers peer-to-peer, ja que per una banda hi ha els usuaris de la xarxa i per altra els encaminadors del tràfic.
La xarxa Tor neix als voltants de 2002 com una evolució del projecte Onion Routing del Laboratori d’Investigació Naval dels Estats Units. Actualment depen del Tor Project liderat per Roger Dingledine i ja no depen de l’exèrcit.
Com la majoria de grans innovacions tecnològiques parteix de l’àmbit militar, al igual que la pròpia xarxa Internet, amb l’objectiu d’ocultar i encriptar l’origen i destí de les comunicacions militars dins la xarxa Internet. Tampoc cal ser gaire llest per deduir que aquelles persones que es mouen en la part fosca de la vida: traficants d’armes, narcotraficants, pederastes, etc… desseguida van veure en aquesta xarxa la millor manera de comunicar-se entre ells. Poden enviar-se missatges de forma segura entre un emisor i un receptor, sense que els governs ho puguin intercerptar (nota: El govern dels EEUU segons documents d’Eduard Snowden, reconeix haver desencriptat part de la xarxa Tor), cosa que es repeteix cíclicament. Els delincuents milloren els sistemes, i el govern els descobreix al cap d’un temps, i així repetidament. Tor també té algunes debilitats ja que el receptor pot veure tota la informació del missatge (menys la identitat de l’emisor) i això permet a alguns hackers atacar el sistema.
En aquesta gràfica podem veure la proporció d’usuaris de Tor respecte els usuaris normals d’internet a cada país.
L’any 2015 apareix el documental “Deep Web” dirigit per Alex Winter que explica d’una forma molt entenedora i detallada tot el món ocult dins la xarxa internet, el podeu veure subtitulat en castellà aquí:
La tecnologia no és bona ni dolenta. Ho determinarà l’ús que en fem d’ella.
En aquest article d’El Diario.es podeu trobar informació sobre una de les xarxes més conegudes que treballen sobre Tor anomenada Silk Road. Ja us avanço que no hi trobareu res que no sigui com a mínim il·legal en la majoria de països del nostre entorn. Aquesta xarxa de mercat negre digital va ser tancada el 2013 per l’FBI i el seu creador Ross Ulbricht, ha sigut condemnat a cadena perpètua als EEUU. És només un exemple de la part més fosca que podem trobar a internet.
