Tothom compra a Internet. Cada cop creix més el mercat online. Però, realment sabem perquè hi comprem?
En aquest article analitzarem alguns conceptes que porten a la gent a comprar per internet enlloc de fer-ho en els comerços locals, com per exemple:
- Obert 365 x 24h
- Anonimat del comprador
- Estoc infinit
- Preu
- Actituts del comprador: Vagància, Comoditat.
- Els centres comercial són tots iguals.
Abans de res, parlem de les barreres que ha anat superat el comerç electrònic per aconseguir els creixements quasi de dos xifres anuals.
Cost del transport.
Recordes quan volies comprar un llibre a Amazon o a qualsevol altre web online, i et costava quasi tant el transport com el propi llibre? L’economia d’escala dels grans operadors d’internet com Amazon, ha arribat a unes xifres tan elevades que es poden permetre el luxe de enviar-te qualsevol comanda a qualsevol lloc del món sense cost.
Com ho fan? Doncs fent que els operadors logístics construeixin naus d’estocatge al costat de les d’Amazon, o directament convertint-se ells mateixos en operadors logístics. Vols treballar per Amazon i lliurar les seves comandes? Cap problema, de feina no te’n faltarà, ara bé treballaràs com un esclau amb unes condicions de servei i de preu terribles.
S’aplica la política de: poc marge per venda multiplicat per mil·lions de vendes = benefici.
Avui dia amb la subcripció Amazon Premium per uns pocs euros a l’any, rebràs qualsevol comanda a casa sense pagar transport. Qui pot competir contra això?¿ Hi perden diners? Es clar que sí, però tant els fa. El que volen és canibalitzar el sector i quan la resta de competidors hagin tancat arruïnats, doncs ja podran fer el que vulguin.
Temps de lliurament.
Aquesta barrera també la tenen superada. Qui no recorda fer una compra per internet i pensar, la setmana que ve o l’altra potser m’arribarà a casa. Pels mateixos motius del punt anterior això s’ha convertit en productes nacionals en un temps de menys de 24 hores.
El pas que han començat a executar al veure que poden servir en poques hores (sobretot en grans ciutats), és entrar a competir en el sector del producte fresc i congelat. Aquí hi ha una bona guerra entre Amazon, Carrefour, Corte Inglés, etc… per veure qui aconsegueix dominar el mercat.
Tornem al present.
Obert 365 x 24h
El comerç local no es pot permetre aquests horaris, i menys si és petit comerç.
Potser aquest és un dels arguments més potents que té el sector del comerç online. Puc comprar-me uns mitjons d’hivern un dissabte a les 5h de la matinada tornant de la discoteca. Que guai no? Tan guai com absurd, és clar, però segur que trobaríem algu al món, que ho ha fet.
Anonimat del comprador
Quantes vegades t’ha passat que entres a un petit comerç de roba, calçat o alimentació i desseguida t’aborden varis dependents/es amb el “el puc ajudar en alguna cosa?”. A mi particularment, em molesta força quan tenen una actitud comercialment agressiva cap al comprador. Potser perquè sóc d’una generació que quan vam tenir diners a la butxaca començaven a existir els grans centres comercials on podies anar a comprar sense que ningú t’emprenyi.
El petit comerç encara té espai, perquè encara hi ha gent que vol que li facin la pilota quan va a comprar. Però cada cop són menys.
La compra online ofereix un agradable anonimat, que et permet mirar, comparar, triar, comprar i rebre la comanda sense que ningú et digui res. El que no pot oferir és poder “provar”, per exemple roba, calçat, etc…
També ho han vist els venedors online, i cada cop és més habitual trobar llocs com Amazon, que analitzen la roba i les talles que has comprat últimament i saben recomanar-te quina és la talla que t’anirà com un guant en productes de qualsevol marca.
No cal dir que l’anonimat ha permès que prosperin molt els comerços online de productes on el comprador no té gaires ganes de ser-hi vist, com per exemple productes eròtics, pornografia, drogues toves, etc…
Estoc infinit
Quantes vegades hem anat a un petit comerç i, aquella peça de roba no la tenen en la nostra talla, o aquella sabata han de demanar el número. També s’ha de dir que el comerç franquicia, no té aquest problema, perquè fan una rotació tan ràpida de productes que si no tenen la teva talla directament et diuen que ni la tenen , ni la tindran. Fabriquen milers de peces d’un model i quan s’acabi, ja en tenen altres de nous.
Si comprem online, és molt menys freqüent no trobar estoc del que necessitem.
Preu
El preu és un factor molt discutible. Podríem pensar, seguint amb l’exemple d’Amazon, que com que ells tenen tantíssima rotació i volum d’stock, poden abaratir els costos sempre per sota del preu que pot oferir un petit comerç del meu poble que està al final de la cadena: fabricant – importador – distribuidor – botigueta, i on cadascú s’hi ha de guanyar alguna cosa.
Si bé és cert en bastants casos, no sempre el producte que trobem online és més económic. En el cas de comerços online independents, que han de passar pel tub de pagar transport normal i corrent el preu final del producte es pot encarir considerablement respecte el PVP que hem vist on deia “Gran oferta!”.
Com deia aquell famòs anunci: Busque, compare y si encuentra algo mejor cómprelo.
Actituts del comprador
Aquest penso que és un dels factors més importants que pot fer decantar la balança cap al comerç online o el tradicional.
Si és un dia al vespre, estic tombat al sofà i veig un anunci d’un llibre interessant … la suma de vagància, comoditat i mandra em farà entrar al web online posar la targeta de crèdit i llestos.
En canvi si estic passejant tranquilament pel centre la ciutat, mirant aparadors, fa bon dia, etc… la compra per impuls em farà entrar a la botiga i provar, remenar, avaluar el preu … i aquí algú dirà: “Ja m’ho miraré a Amazon ara que sé el que vull”.
Però si ets un comprador impulsiu clàssic, quan ho tens al davant i ja ets dins de la botiga ho vols ARA. No en menys de 24 hores. Per tant ho compres i t’ho emportes a casa.
Els centres comercial són tots iguals.
Et recomano que si tens oportunitat visitis el centre comercial de 2 o 3 grans ciutats. Apunta en un paper totes les marques de comerços conegudes que trobis. Un cop acabades les visites compara-les. Totes són al 90% iguals oi?
Això acabarà matant el turisme de shopping. Perquè tinc que anar a Londres de compres, si hi ha el mateix que al centre de Barcelona?
Tant per tant, si tot m’ho he de trobar igual, doncs m’ho compro des de l’ordinador de casa tranquilament assegut al sofà.
La compra per internet és personalitzada o despersonalitzada?
Quan comprem per internet podríem dir que és una compra freda, deshumanitzada, no parlem amb ningú, no interactuem amb cap producte, a ningú li importa qui sóc, … EPPPP!!! Pareu màquines. Sense ser-ne gaire conscients, és més personalitzada del que ens pensem.
L’anàlisi del big data que fa Amazon dels mil·lions de comandes que rep cada dia, i sobretot de les desenes de comandes que pots fer tu des de casa teva, l’ajuden a crear un perfil MOLT personalitzat del teu estil de comprar. Pot deduir perfectament quins productes t’agradaran, de quin rang de preus, de quin tipus de marques. I òbviament són els primers que t’ensenya quan entres.
Què han de fer els petits botiguers davant d’aquest panorama?
Podríem pensar, que una bona idea seria aplicar aquesta màxima:
Si no pots amb el teu enemic, uneix-te a ell.
Això és el que estan començant a fer molts petits comerciants. Truquen a la porta d’Amazon i li diuen jo vull vendre els meus productes a través teu. Fantàstic. Aquesta gent em portarà desenes o centenars de comandes i jo només les he d’anar servint i fent calaix. Bé, no és or tot el que brilla. Et recomano aquest article de l’Álvaro Pérez, sobre el que no t’expliquen sobre vendre a través d’Amazon.
I si ets un treballador en atur, què? Doncs igual m’apunto a qualsevol plataforma de repartiment a domicili a fer diners. Bé, prova-ho i quan ja tinguis la ment en mode esclau, em truques i m’expliques el bé que t’ha anat.