Qualsevol figuerenc amb coneixement del dia a dia de la ciutat, escoltant la paraula «CESI» ho relacionarà amb informàtica i formació. Una persona que pot parlar-nos tant de Cesi, com d’informàtica, formació i, a més, és figuerenc s’anomena Simon Lee.
En Simon, nascut fa 41 anys, ha deixat de ser un jove emprenedor pe
r convertir-se en un dels talents que la ciutat ha exportat al món. Prové d’una família reconegudament emprenedora. Els seus pares van venir de la Xina per obrir el primer restaurant xinès de les comarques gironines a Figueres, el Shang-haï, en un moment que molts segurament ho tractaven de bogeria. En Dídac, el seu germà gran, també es va obrir camí en una emprenedoria bastant més moderna, Galdana Venture, Inspirit, Alpify o Tradeinn són només algunes de les empreses que ha fundat l’actual directiu del Barça. I en Simon, no és menys. El petit de la família Lee, després de passar per empreses com Incubio, Digital Legends Entertainment o Iverywhere, actualment està centrat en tres grans projectes:
• Peninsula, Corporate Venturing Incubator, una consultoria d’innovació oberta a empreses.
• GameBCN. Incubadora de videojocs, de la que n’és fundador.
• Canòdrom Parc de Recerca Creativa, espai d’innovació cultural pel talent i creativitat.
En definitiva estem parlant d’una de les personalitats més destacades de l’actualitat en el sector de la innovació tecnològica i els videojocs.
Parlant amb ell, ens comenta com fa anys, molts, el seu germà i ell van ser alumnes a CESI, naturalment en te
mes informàtics. En concret recorda un curs de Basic que van realitzar un estiu. Recorda amb nostàlgia que anava de casa a la Plaça Tarradellas en bicicleta, i la deixava lligada amb cadenat en alguna senyal propera… En aquell moment no podia imaginar on arribaria el seu nivell tecnològic, però valora que en la formació «Sempre, sempre, tot influeix per arribar on arribes!».
Naturalment, el tarannà de la família va ajudar molt al seu desenvolupament,
-Als meus pares el agraeixo que ens van donar l’oportunitat de poder viatjar (per visitar a la familia arreu) i poder experimentar sempre!
Tot i viure actualment a Barcelona intenta venir a l’Empordà una o dues vegades al mes, principalment per veure la família, però com a persona inquieta també té temps de participar d’esdeveniments com el recent Figueres Food Talent, on va ser un dels mentors.
Ap
rofitant la seva predisposició, li hem fet tres petites preguntes:
Com veus el futur tecnològic i del Big Data? ens dominarà?
La tecnologia millorarà indubtablement les nostres vides (sanitat, eficiència, productivitat, benestar, intermediació, etc) però alhora competirà amb tots aquells trets que ens fa ser humans, com ara la curiositat, la intuïció, la imaginació… i sobretot l’ètica.
El Big Data no deixa de ser un conjunt més de tecnologies, com ara el blockchain o la IA. La tecnologia és quelcom transversal i dependrà de la seva aplicabilitat, per dictaminar com ens afecta, i si serà per bé o malament.
Ara mateix, els grans dilemes tecnològics estan en què ens fa ser humans i la ètica… i no en els avenços de la tecnologia pròpiament.
Els petits que es passen el dia al Fortnite, al Fifa,… pensen que això de treballar a la industria dels videojocs és molt guai… és així?
Totalment fals. La industria dels videojocs és de les més dures del món, combina creativitat i tecnologia… la competència és global, s’hi mouen molts diners i, en conseqüència, comporta molta responsabilitat.
Cal més pedagogia sobre el sector i els diferents actors. Ara mateix es posa al mateix sac el negoci dels eSports o el dels Gamers, amb els desenvolupadors de videojocs.
Per acabar, com et definiries, com un talent empordanès o com un tocat per la tramuntana?
No em considero un talent ni tampoc un tocat de l’ala. Simplement un empordanès que ha gaudit de l’oportunitat de poder fer créixer la curiositat de ben petit, per després prioritzar sempre el passar-s’ho bé en tot allò que feia… A partir d’aquí, el demés ve sol… amb molt d’esforç.
Això si, com per tothom, darrera de cada triomf hi ha infinitat de fracassos dels que sempre hem d’aprendre, doncs formen part del camí de la vida.
Un crack. Moltíssimes gràcies Simon!
