Socialjobs. Els nous oficis derivats de les xarxes socials.

Per entendre com hem arribat a crear el concepte SocialJob, fem un breu repàs històric:

Podem situar l’origen embrionari del què avui coneixem com Internet al voltant dels anys 60 amb les xarxes militars Arpanet. Però no és fins a 1991 que s’anuncia a tot el món el World Wide Web, que és la Internet que arriba a tots els públics a escala global, amb 1 milió d’ordinadors connectats l’any 1992. En aquesta època els oficis que hi trobem relacionats no surten de l’àmbit universitari, científics, físics, i investigació militar.

Amb la popularització de l’accés a les planes web que inicialment oferien: coneixement general, informació comercial i comerç electrònic; apareixen els primers nous oficis relacionats amb Internet, però encara molt vinculats al món científic-tècnic: Programadors de pàgines web, Administradors de sistemes de servidors. També comencen a redreçar el seu perfil de clients, els dissenyadors de màrqueting clàssic per enfocar-se cap a les pàgines web i el comerç electrònic.

A mesura que van creixent els nadius digitals, que són les persones nascudes durant o després de la generalització de l’ús dels ordinadors i les xarxes, es creen també nous oficis: formadors online, els professors de l’escola s’adapten al llibre digital, desenvolupadors de jocs per internet, etc.

Des dels inicis fins al punt del relat on ens trobem, tot han sigut evolucions, millores, obertura de mercats, etc. No és fins a l’arribada de les xarxes socials, que podem considerar que ens trobem davant d’una innovació disruptiva. Les xarxes socials revolucionen Internet completament. Arriben fins als racons més petits del món i connecten a centenars de milions d’usuaris d’arreu entre sí. Acompanyant aquest fenomen eclosiona l’ús de les apps mòbils i els smartphones i tauletes es tornen imprescindibles en les societats que anomenem occidentals o desenvolupades.

En aquest punt sembla que no hi hauria d’haver lloc pels professionals, ja que les xarxes socials inicialment són una cosa molt personal, on mostrem el nostre ego, les nostres fotografies, les nostres fílies i fòbies, i sobretot esmicolem en mil trossos el mur de la privacitat personal.

Com era d’esperar, allà on s’agrupa molta gent, els gurus de la venda i veuen oportunitats de negoci. Efectivament, les empreses no triguen gens a incorporar-se a les xarxes socials per establir nous canals de comunicació amb els seus clients i potencials nous clients.

On ens trobem avui dia? Podem parlar de dos tipus d’oficis nous que han sorgit de les Xarxes Socials.

Oficis de servei a les empreses:

Dins aquesta categoria tenen lloc nous oficis com els següents:

Community Manager: Persones que s’especialitzen en la gestió de les xarxes socials per a tercers. Actuen en nom d’empreses, personatges famosos, artistes, etc. La seva principal funció és promocionar el coneixement del seu representat, mantenir una comunicació activa amb els seus seguidors, i procurar que la reputació del seu representat sigui sempre la més alta possible en l’entorn de les xarxes socials.
Expert en SEO: Són persones expertes en la tecnologia que hi ha darrere els cercadors d’internet. El seu objectiu és que la pàgina web dels seus clients aparegui tan ben posicionada com sigui possible.

Oficis d’auto empleats.

En aquest cas estem parlant de persones que decideixen inventar el seu propi ofici. Antigament se’ls coneixia com a freelance, quan treballaven de forma autònoma per a tercers, i ara directament són auto empleats de si mateixos. Habitualment aquestes feines no tenen calendari ni horari laboral, ja que són persones que, per exemple, no “treballen de Youtuber” , sinó que “són Youtubers”. Ho viuen a totes hores del dia. El seu èxit radica en la màxima promoció de la seva marca personal. Un cop arriben a ser molt coneguts és quan poden començar a guanyar diners, ja que les empreses en alguns casos els utilitzen com a influencers en el mercat perquè parlin dels seus productes, o simplement fent ús de les publicitats inserides en les xarxes socials. En altres casos la conversió en diners és deguda al fet que atrauen tant de públic que es poden guanyar la vida com a conferenciants, escriptors de llibres, etc.

Blogger: Potser és un dels primers nous oficis que van sorgir amb la disponibilitat a la xarxa d’eines per crear un blog i que un usuari pogués parlar de les seves coses a un públic desconegut. Sóc del parer que la majoria de bloggers que avui dia puguin ser molt coneguts, no van començar en aquest ofici com a tal, sinó com a simple hobby. Són gent inquieta, que els agrada explicar les coses que fan tant si els escolten com si no. Quan comences a veure que el teu hobby, va acumulant cada cop més i més seguidors, és quan et planteges convertir-lo en el teu ofici, i que t’aporti un sou ja sigui via publicitat com via vendes de productes vinculats a la teva afició.
YouTuber: Són les persones que es dediquen a publicar vídeos a la xarxa youtube. Les temàtiques poden ser molt diverses, però els que triomfen són aquells que focalitzen molt els temes dels quals parlen. Per exemple: Fer vídeos de jocs a temps real, parlar de moda, vídeotutorials de cuina, etc. També se’ls anomena Vídeo Bloggers.
Instagramer: Inicialment era gent experta en fotografia, però actualment ja és una versió més mundana. Tothom hi té cabuda. Per entendre ofici, seria alguna cosa similar en focalització com els youtubers però en versió fotografia estàtica.

També podem parlar de coneixements transversals que serien aplicables en qualsevol dels oficis anteriors:

Copywriting: El copywriter és aquella persona especialitzada a redactar texts publicitaris molt focalitzats en el màrqueting social. Moltes vegades també té la funció de crear les idees i plans de màrqueting que s’utilitzaran com a full de ruta en la gestió de les xarxes socials.
Màrqueting digital: El màrqueting digital és l’evolució natural del màrqueting clàssic, que s’ha hagut d’adaptar als nous medis socials. No és el mateix preparar una campanya de màrqueting per a premsa o TV que per a xarxes socials. I tampoc és el mateix fer-la per una xarxa social com Facebook o per una com Instagram o Twitter.

Les preguntes que ens hem de fer ara són:

El nostre sistema educatiu està preparat per aquests canvis?
Seran oficis que duraran molt de temps? O noves innovacions els eliminaran en pocs anys?
Tothom que s’hi vulgui dedicar s’hi podrà guanyar la vida? O només uns pocs privilegiats com en el cas dels futbolistes?
Els nens s’han de formar en un ofici que no sabem si existirà quan tinguin edat de treballar?

Pregunteu a nens i nenes què volen ser de grans. Veureu com cada cop n’hi ha més que responen: youtuber, instagramer, etc. Són els nous bomber, metge, arquitecte, futbolista.

El mite que s’idolatrava abans eren futbolistes, artistes i actors de cinema; ara són youtubers, discjoqueis, bloggers, etc.