Software lliure no és software gratis.

La gran confusió que hi ha en el món del software lliure és pensar que “lliure” significa “gratis“. En aquest article explicaré els orígens del software lliure i el perquè no significa “gratis”.

Implanta a la teva empresa un programa de gestió comercial “ERP” utilitzant software lliure. Quan acabis entendràs que NO és gratis.

Només podem afirmar que un software és lliure, quan compleix les 4 llibertats que rep la persona que utilitza el software. Aquesta definició va ser concebuda per Richard Stallman en la Free Software Foundation, i són les següents:

(0) La llibertat d’executar el programa per a qualsevol propòsit.
(1) La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies. L’accés al codi font és un requisit.
(2) La llibertat de redistribuir còpies.
(3) La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se’n pugui beneficiar. L’accés al codi font és un requisit.

Tots els programes que utilitzem (o la gran majoria d’ells) es distribueixen sota una llicència determinada. La llicència és aquell escrit legal que hem d’acceptar abans d’usar l’aplicatiu i que ningú llegeix, però acceptem igualment.

La idea principal dels promotors del software lliure és la popularització d’aquest, i sobretot el fet que qualsevol persona hi pugui aportar el seu granet de sorra ampliant, millorant o modificant els programes.

El petit programador, pot gaudir d’eines realment avançades que li permeten desenvolupar les seves solucions de forma més ràpida i amb menys recursos, ja que no ha de començar mai de zero.

Fixem-nos que en les 4 llibertats no es parla en cap moment d’aconseguir el software de forma gratuïta o de pagament. Perquè no té res a veure. La llibertat número 2, que permet a qualsevol usuari redistribuir còpies fa difícil poder cobrar un import, ja que qualsevol altre usuari que el tingui el pot redistribuir abaixant el preu o donant-lo gratis.

Els primers projectes de software lliure apareixen a principis dels anys 1980. Richard Stallman crea “The GNU Project” (1983) amb la idea de dotar als programadors de les màximes llibertats i per això va escriure la llicència GPL que és la primera de tota la família de llicències anomenades CopyLeft. El programa amb més difusió actualment sota la llicència GPL és el sistema operatiu LINUX.

Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d’autor (copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuir còpies d’un treball. Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels drets d’autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra derivada pugui fer servir, modificar, i també redistribuir tant el treball com les seves versions derivades. Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és el contrari del copyright. (Font: WikiPedia)

Els diferents tipus de llicències:

Llicències GPL: El programador conserva tots els seus drets d’autor, però permet que la seva obra sigui lliurement distribuïda, utilitzada i modificada; sempre que, el producte resultant es distribueixi sota la mateixa llicència. En resum vol dir que si utilitzo un programa o fragment de programa llicenciat amb GPL per crear el meu producte, he de permetre que el resultat també es distribueixi sota les llibertats de la GPL. És a dir si utilitzo codi lliure, he d’oferir el codi font del meu producte acabat. A efectes pràctics aquests programes acostumen a ser gratuïts, i en la majoria de casos només es cobra per serveis accessoris: instal·lació, formació, millores, modificacions, etc…
Llicències AGPL (o Affero GPL): Va ser dissenyada per tancar la percepció de “buit legal” de la llicència ordinària GPL que no contempla l’ús distribuït de programari. Afegeix a la llicència GPL una clàusula nova amb l’obligació de distribuir el codi del programari si aquest s’executa per oferir serveis a través d’una xarxa com en el cas de les aplicacions web.
Llicències BSD (O Berkeley Software Distribution): És molt permissiva. Aquesta llicència permet utilitzar i distribuir el codi dels programes gairebé sense limitacions, excepte el reconeixement dels autors. El codi es pot modificar, distribuir gratuïtament o vendre, i fins i tot es poden crear versions privatives del codi (és a dir, es permet distribuir programes executables sense el codi). És a dir puc utilitzar un tros de codi font llicenciat amb BSD per posar-lo en un programa final que serà de llicència tancada o privatiu (copyright).
Llicències Apache: La llicència Apache requereix la conservació de l’avís de copyright i el disclaimer, però no és una llicència copyleft, ja que no requereix la redistribució del codi font quan es distribueixen versions modificades. És a dir, amb trossos de codi llicenciat amb Apache puc crear un producte final del qual no facilitaré el codi font, però sí la llibertat de redistribuir i utilitzar.
Llicències Creative Commons: Les obres es distribueixen sota la combinació de 4 condicions bàsiques que ha de complir qui reb el producte, representades per aquests símbols:
- Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconegui l’autoria de l’obra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament.
- No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l’obra ni els treballs derivats per a finalitats comercials.
- Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot alterar, transformar o generar una obra derivada de l’obra original.
- Compartir igual, o Share alike (sa): si s’altera o transforma l’obra, o se’n generen obres derivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicència que l’obra original.

Resum de les propietats de les llicències més habituals:

Llavors com es poden guanyar diners amb software lliure? En la majoria dels casos, per exemple en casos de programes de gestió comercial de software lliure, es fa cobrant per: formació, instal·lació, adaptació, personalització, etc. Cal tenir en compte que les 4 llibertats no impedeixen cobrar per la distribució, però perd tot el sentit quan un altre competidor ho distribuirà de forma gratuïta.

“Si tu tens una poma i jo tinc una poma i les intercanviem, seguirem tenint una poma
cada un. Però si tu tens una idea i jo tinc una idea i les intercanviem, cada un de nosaltres
tindrà dues idees. ” Bernard Shaw.

Com es financen els grans projectes de software lliure? El més comú és que qualsevol projecte comenci sent una petita idea d’una o vàries persones que hi dediquen temps de forma altruista. A mesura que va creixent la popularitat d’aquest, és relativament senzill aconseguir que altres programadors s’apuntin a participar millorant parts, traduint a altres idiomes, etc… En definitiva ningú guanya un duro!.

I com acaba la festa? perquè tots tenim factures a pagar!. Evidentment cal treure diners d’algun lloc. En alguns casos simplement es ven la “idea de futur” que pot generar el producte a inversors de capital risc, disposats a invertir diners en una cosa que no genera ingressos però potser en el futur es podrà monetitzar o revendre la seva participació. En la majoria de situacions quan el projecte creix sempre acaba bifurcant-se en dues versions: Una que continua les llibertats del software lliure i que es manté amb aportacions de la comunitat de programadors, i una altra que acostuma a llicenciar-se en models més tancats, que és la que genera els diners. En alguns casos la versió “de pagament” va uns passos per davant de la versió lliure, i així es justifica el pagament de les millores.

Algunes administracions públiques financen projectes de sistemes operatius o programes de software lliure per poder-ne fer un ús lliure i sense estar vinculats a cap empresa “comercial”.

I si em decanto pel software lliure i tinc un problema què faig? Gran pregunta que tots ens hem de fer. Quan comprem software propietari a una determinada empresa, aquesta empresa és la responsable de fer-ne el manteniment (pagant o no), donar-nos suport, etc. Però quan el software és lliure, la cosa canvia. Ens hem de recolzar en què alguna ànima voluntariosa de la comunitat ens pugui ajudar a solucionar el nostre problema. En alguns projectes anirem sobrats de voluntaris i en altres més petits en tindrem un fart per arreglar-ho. També pots pagar a alguna empresa o tècnic que et podrà ajudar.

Qui pren les decisions en un projecte de software lliure obert a la comunitat? Doncs la comunitat! És a dir de la forma més auto-organitzada possible els diferents programadors dediquen hores i hores a discutir com fer tal cosa o tal altra.

Si el codi font està disponible, m’ho puc arreglar jo mateix! Bé, si, però compte que alguns projectes tot i tenir el codi font no són gens fàcils de modificar.