La hyper-connexió de tots els objectes que ens envolten a Internet, tal com explicàvem en aquest article sobre la Internet de les coses (IoT), ja està començant a consolidar un pas més, afegint als objectes connectats el nostre propi cos. Literalment.
La companyia Chaotic Moon, ha desenvolupat un prototip de tatuatge (Tech Tats) que està enfocat al sector de la salut i, permet monitoritzar a temps real determinades constants vitals de l’usuari. Utilitzen una tinta electroconductora connectada a un microcontrolador que gestiona la informació i la transmet al telèfon mòbil.
Aquest tipus de producte encaixa en la categoria de Wearables, tot i que ja està molt al límit del concepte Ciborg.
Què és un producte wearable?
És qualsevol producte electrònic que podem portar amb la nostra roba, sigui dins, a sobre o que sigui la mateixa peça de vestir. També s’hi inclouen tot tipus de braçalets, rellotges, ulleres, joies i complements de vestir.
La principal característica que han de complir, és que han de ser dispositius connectables a la xarxa ja sigui directament (wifi, 4G, …) o via un altre aparell com pot ser el telèfon mòbil.
Què és un Ciborg?
La definició de Ciborg prové de CIBernètic i ORGànic. És a dir, és un organisme format per una part orgànica (ésser humà o animal) més una part cibernètica. En paraules planeres, té una part animal i una part de màquina o electrònica.
Per exemple una persona a la qual s’ha implantat un marcapassos cardíac, es pot considerar un Ciborg; ja que el marcapassos és vital per a la supervivència de la part humana.
La ciència ha evolucionat molt més en convertir un humà en ciborg, sobretot a través de la medicina (marcapassos, implants coclears, etc.) que en la direcció contrària. Poder implantar organismes vius en màquines no està resultant tan senzill, tot i que s’han fet progressos en el sector dels biosensors. Aquests sensors utilitzen teixits, microorganismes, enzims, etc. per obtenir les dades. En són un exemple els aparells que mesuren la glucosa en sang.
Hollywood ha utilitzat la fantasia dels Ciborgs durant molts anys per crear pel·lícules de ciència-ficció. Alguns exemples són: Terminator, Robocop, etc.
L’artista Neil Harbisson, és considerat el primer ciborg reconegut per un estat en implantar-se una antena al cap per sentir els colors que l’envolten. En altres termes podríem considerar-lo un freaky extrem.
Aplicacions
Algunes aplicacions que ens ofereix el futur en convertir els nostres propis cossos en productes connectats seran:
- Geolocalització d’infants.
- Monitoratge mèdic de constants vitals.
- Identificació.
- Obrir accessos i portes només amb la nostra presència.
- Sexe a distància.
- Aplicacions militars.
- Gestió de recursos humans.
Conseqüències
La primera conseqüència negativa i evident és la pèrdua de privacitat en determinades aplicacions. Sobretot les que estiguin centrades en el control de l’individu tant en l’àmbit familiar com laboral.
No totes han de ser negatives. Per a una persona que pateix del cor o té problemes amb el sucre, portar implantat petit indicador lluminós o sonor quan ha de prendre alguna medicació de rescat pot ser molt positiu.
En l’àmbit lúdic també pot ser molt positiu. Per exemple una parella que viu a distància podria gaudir de la seva sexualitat amb joguines molt més avançades que reprodueixin sensacions connectades virtualment a l’altre membre de la parella.
Tu estaries disposat que l’empresa (només als voluntaris) t’implantés un microxip com fa aquesta empresa sueca amb els seus empleats?
Fonts per ampliar informació:
Muy Interesante: Tech Tats, los tatuajes ya no son solo estética.
Wikipedia: Tecnología ponible.
Wikipedia: Biosensor.
Wikipedia: Cibernètica.
